Joan Vilarrubias sent fascinació pels éssers humans, per les seves obres, pels seus sentiments, per aquests anònims que s'imposen dins la nostra memòria mitjançant objectes que han estimat o darrera d'aquelles portes i finestres on viuen passions ignorades, moments feliços y de vegades drames. Però les obres humanes mostren ja les arrugues de la seva edat i revelen un ànima intemporal i difusa que les ennobleix. Les mirades dels éssers es fan intenses i ens interroguen.